La tècnica més perfecta és la que no es percep.
[Pau Casals]
Pau Casals va néixer el 29 de desembre de 1876 en el si d'una família de músics. El seu pare era organista i professor de música. Als quatre anys va aprendre a tocar el piano i més tard el violí i la flauta. Va ser als dotze anys quan va descobrir el violoncel i en va començar els estudis a l'Escola municipal de música de Barcelona. Després de les primeres lliçons del seu pare, un humil organista del Vendrell, va estudir a Barcelona (on aviat va superar els seus mestres, reinventant la pràctica del violoncel), Madrid (on va ser el preferit de la directora), Brussel·les (abandonà el conservatori) i París (on conegué les dificultats de la vida bohèmia). La seva trajectòria professional va començar a Barcelona (amb 19 anys ja era director del Conservatori de música i el primer violoncel·lista de l'Òpera) i va seguir a París. Era l'inici d'una carrera internacional, amb actuacions als Estats Units, Sud-amèrica i Europa (Berlín, Viena, Praga, Londres i Sant Petersburg). Va arribar a oferir fins a 250 concerts l'any, sol, amb el trio de música de cambra Thibaud-Cortot-Casals (creat el 1905) o bé a la batuta com a director d'orquestra. Aquesta carrera fulgurant, en què també va fundar la seva pròpia orquestra el 1920 a Barcelona, fou interrompuda per la Guerra Civil espanyola. Menyspreat alhora pels comunistes i els franquistes, es va veure obligat a exiliar-se i va instal·lar-se a Prada, al Rosselló. A partir d’aquest moment, va començar a ajudar els exiliats espanyols que s'amuntegaven a aquella banda de la frontera, va rebutjar tocar en públic a països on es menystenia la democràcia i va denunciar tota col·laboració amb l’Alemanya nazi. No va ser fins al 1950 quan va acceptar tornar a tocar en públic en el primer Festival Bach -que posteriorment es va convertir en el Festival Pablo Casals- organitzat a Prada per un grapat d’admiradors. En aquell moment, Casals tenia 74 anys i va viure una segona joventut, recorrent altre cop el món com a solista i com a director d’orquestra.
Va morir als 97 anys a Puerto Rico, país d'on era originària la seva mare. El Festival Pablo Casals, cita anual de la música de cambra, ha sobreviscut tots aquests anys i actualment encara se celebra.
